El president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, la consellera de Cultura del Govern de les Illes Balears, Fanny Tur, així com la consellera insular de Cultura i Patrimoni, Susana Labrador i l’arqueòloga i antropòloga forense Almudena García-Rubio, han presentat avui els resultats de l'exhumació al cementeri de Sant Ferran duta a terme a finals de novembre i inicis de desembre de l’any passat.

L'objectiu de l'exhumació era la recuperació de les restes de Jaume Ferrer Ferrer (Jaume de na Morna), Josep Ribas Marí (Pep de Baix), Joan Tur Mayans (Joan de can Pep Damià), Jaume Serra Juan (Jaume de can Mariano d'en Corda), Vicent Cardona Colomar (Vicent de can Fumeral), assassinats el dia 1 de març de 1937 al cementeri de Sant Ferran.

Resultats de l’exhumació
Els treballs van consistir en 6 sondejos a l’interior i 5 sondejos a l’exterior del cementeri de Sant Ferran a més de la revisió de les restes de l’ossera. És just en aquest darrer espai on es trobaren tres fragments d’os, dos de crani i un d’húmer, amb orificis d’entrada i marques produïdes per trets d’armes de foc. A més, a l’exterior del cementiri es van trobar restes de quatre projectils de Màuser, calibre 7 mm, emprats en l’afusellament.

Durant aquest 2018 s’ha efectuat la comparació genètica de les restes trobades amb l’ADN dels familiars dels cinc assassinats. Malauradament, les restes òssies trobades no contenien mostres suficients per a l’anàlisi, així que la via genètica ha quedat aturada en aquest punt.

D’altra banda, s’ha dut a terme la recerca de les causes de mort en el registre civil de totes les persones enterrades al cementiri donant com a resultat que cap dels difunts ho va ser a causa d’arma de foc. Aquest fet recolza doncs la hipòtesi de que les restes trobades pertanyen a tres de les cinc víctimes afusellades.

“Aquesta investigació documental ens permet assegurar que les restes trobades corresponen a tres de les cinc persones assassinades a la tàpia del cementiri de Sant Ferran” ha certificat Fanny Tur, una evidència que per a la consellera de Cultura i Patrimoni, Susana Labrador, ajuda a tancar el relat del que va passar l’1 de març del 1937. “Gràcies a la Llei de fosses i al fet que la comissió decidís exhumar la fossa de Sant Ferran, a Formentera s’ha parlat d’aquest tema i les famílies han pogut expressar el que havien viscut”.

Govern i Consell han deixat en mans de les famílies dels afusellats la decisió del destí de les restes localitzades, tot i que se’ls ha proposat que aquestes siguin dipositades en una urna que s’instal·laria al cementiri junt a una placa que recordi els fets esdevinguts l’1 de març del 1937.

El Consell Insular de Formentera ha celebrat aquest matí el seu ple ordinari de setembre, que ha aprovat sense cap vot en contra l'aprovació inicial dels criteris per delimitar les zones aptes per la comercialització d'estades turístiques a vivendes residencials.

La proposta que ha defensat la consellera d'Urbanisme, Comerç i Turisme, Alejandra Ferrer, del grup Gent per Formentera, és la mateixa que es va aprovar al Consell d'Entitats el passat mes de juny, que deixa fora de la zonificació turística els nuclis urbans amb característiques urbanístiques i d'estructura residencial, com Sant Francesc, Sant Ferran, la Mola i ses Bardetes.

La proposta sí inclou els nuclis urbans amb ús global turístic o mixt (turístic i residencial), com la Savina, es Pujols, es Ca Marí, Mariland, es Caló, Punta Prima i sa Roqueta, a més de la totalitat del sòl rústic de l'illa. En el cas del sòl rústic s'inclou la salvetat que només podran tenir ús turístic les vivendes que ja existissin abans de 2010, la data d'entrada en vigor del Pla Territorial Insular de Formentera, per evitar afegir pressió urbanitzadora al territori.

Alejandra Ferrer ha manifestat que la proposta "té per objectiu millorar la qualitat de vida dels residents de l'illa, augmentant el parc d'habitatge disponible per tot l'any, millorar la qualitat de l'oferta turística i disminuir la pressió humana sobre el territori de l'illa".

Altres acords

El grup Gent per Formentera ha aconseguit també aprovar altres 5 propostes, totes per unanimitat, entre les quals destaquen l'aprovació definitiva del Reglament d'Ordenació i Promoció turística, l'aprovació del segon Pla Infància i Joventut de Formentera per al període 2018-2022 o la sol·licitud al govern de l'Estat de la signatura d'un nou conveni de carreteres.

Per part del grup del Partit Popular, ha aconseguit aprovar una proposició per unanimitat, referida a donar més informació sobre les restriccions que hi ha a Formentera per a l'ús dels quads, sent desestimades per no obtenir el vot a favor de cap altre grup les altres tres proposicions presentades. Per part del grup del PSOE, ha aconseguit l'aprovació per unanimitat d'una proposició per realitzar millores a les instal·lacions de la pista d'atletisme.

El grup del PSOE havia presentat una altra proposició sol·licitant millor accés a la documentació pública, que finalment a la vista que tots els grups han manifestat estar d'acord en posar a disposició de tots els consellers i conselleres la documentació corresponent, s'ha convertit en una petició transaccional per demanar un informe jurídic a la secretaria de la institució per concretar la quantitat i la forma en què s'ha de facilitar aquesta informació, al qual el govern "farà cas sense problemes", ha expressat el president Jaume Ferrer.

Petició d'accelerar el Decret de Transport Marítim

Al torn de mocions d'urgència, el govern de Gent per Formentera ha expressat el seu malestar pel retràs en l'arribada del Decret que ha de desenvolupar la Llei 11/2010, d'ordenació del transport marítim i determinar aspectes tan importants per Formentera com les freqüències de les barques o la regulació de l'activitat de les excursions marítimes i ha demanat al Govern Balear que n'acceleri la seva redacció. La moció d'urgència s'ha aprovat amb els vots favorables de Gent per Formentera i Compromís i les abstencions de Partit Popular i PSOE.

Compareixença

Al seu torn de compareixença, el conseller Rafael González ha destacat de l'activitat el darrer any de les àrees d'infraestructures, mobilitat i noves tecnologies, l'elaboració i presentació davant el Consell d'Entitats, així com l'aprovació per part del Govern de les Illes Balears de la Llei de regulació d'entrada de vehicles a Formentera i el nou pla de mobilitat, "qüestions molt importants al meu entendre per enfocar Formentera cap al futur".