• Català
  • Castellano
  • English
Àrees Acció Social Cultura

Trobada una necròpolis bizantina a Sant Francesc

Foto necropolis3La consellera de Patrimoni, Susana Labrador, el tècnic de Patrimoni, Jaume Escandell i l'arqueòloga, Maria José Escandell, han explicat avui en roda de premsa unes troballes arqueològiques localitzades a Sant Francesc. La consellera ha destacat “que la troballa es va produir, arran d’una intervenció arqueològica preventiva, en un solar ubicat en el nucli urbà de Sant Francesc Xavier, on s’ha descobert una necròpolis bizantina, la segona documentada a l’illa de Formentera”.

Susana Labrador ha remarcat la importància d’aquestes intervencions preventives, que encara que per als promotors signifiquen una despesa extra, amb troballes com aquesta es justifica la defensa que fa el Consell “d’aquestes intervencions preventives perquè a Formentera hi ha molts tresors amagats i a base de fer aquest tipus d’intervencions van sortint”.

En la intervenció es varen descobrir 4 tombes en les quals hi havia enterrades com a mínim 12 persones, 8 adults i 4 infants, juntament amb altres elements d’aixovar, que han permès datar el jaciment a l’època bizantina, concretament al segle VII. Jaume Escandell ha declarat que “aquesta troballa és de gran interès des del punt de vista del patrimoni cultural, tenint en compte que es tracta d’un període del qual es té poca informació. Per tant, el seu estudi suposarà una aportació científica rellevant a la historiografia de l’antiguitat tardana de Formentera”.

Ara, el futur de la necròpolis dependrà del que decideixi la Comissió Específica d’Arqueologia, que és un òrgan consultiu creat l’any 2013 per assessorar el Consell en matèria d’arqueologia.

Protocol de les intervencions arqueològiques preventives
El descobriment de la necròpolis s’ha produït com a resultat d’una intervenció arqueològica preventiva prescrita per la Comissió Tècnica Assessora d’Urbanisme, Ordenació del Territori, Patrimoni Històric i Activitats del Consell. El Catàleg del patrimoni cultural de Formentera, aprovat juntament amb les Normes subsidiàries de Formentera en setembre de 2010, ja estableix que totes les remocions del subsòls previstes dins dels entorns de protecció dels jaciments arqueològics han de comptar amb control arqueològic.

Una vegada realitzada, la documentació que genera és valorada per la Comissió Específica d’Arqueologia, el dictamen favorable de la qual és preceptiu per procedir a la concessió de la llicència d’obres.

Intervenció
L’arqueòloga i directora de la intervenció ha explicat que des de l’any 1916, en què Josep Colomines i Roca, va excavar, a la finca de can Gabino, tres tombes, dos d’època baix imperial i una de bizantina, no s’havia tornat a trobar cap enterrament d’aquesta època.

Pel que fa al jaciment ha concretat que també han aparegut 23 forats de conreu per plantar arbres, d’època posterior als enterraments. La troballa de les tombes se va produir quan el seguiment estava a punt d’acabar, i a la cantonada oest del solar es varen localitzar quatre retalls que varen acabar sent les tombes en qüestió. Les característiques d’aquest tipus de necròpolis trobades a les Pitiüses fan preveure que, amb tota seguretat, aquesta necròpolis s’estén cap a l’oest i sud-oest.

A les Pitiüses, a banda de la ciutat d’Eivissa, durant tota l’antiguitat, no va existir cap nucli poblacional. La gent vivia dispersa pel camp en unitats unifamiliars, segons ha afegit l’arqueòloga. Això va condicionar la vida dels habitants de les illes, i també la mort, ja que les distàncies amb la ciutat feien impossible transportar els cadàvers al cementiri de la Ciutat per raons òbvies, ja que el viatge podria haver durat dies, i no tota la família s’hauria pogut desplaçar, deixant les cases i el camp buits. Per aquesta raó, des d’un primer moment, en què els púnics colonitzen el camp, la gent s’enterra a cementiris familiars situats relativament prop de les cases on vivien. Durant les èpoques romana i bizantina, les necròpolis “rurals” se mantenen en funcionament.

En les conclusions s’ha pogut comprovar que les tombes, en un principi, estaven pensades per a contenir un únic individu, però que al final van ser reutilitzades. També han vist que aquestes persones varen ser enterrades sense taüt de fusta, relativament habituals a altres necròpolis, ja que no han aparegut els claus de ferro utilitzats per la seva construcció.

El moment final d’ús d’aquesta necròpolis se situa entorn al segle VII i aquesta cronologia s’ha pogut constatar gràcies a un gerret amb decoració pentinada que pertany al moment final de l’època bizantina a les illes. De moment no es coneix el moment exacte en que aquestes quatre tombes es varen construir. Habitualment, pel que s’ha pogut veure en altres casos, aquests sectors de necròpolis que van des d’època romana a la bizantina, tenen enterraments tant d’incineració com d’inhumació que van del segle primer al segle VII, aquí faltarien encara cinc-cents anys d’enterraments i, per tant, és fàcil deduir que aquest cementiri és molt més extens, segons Maria José Escandell.

Quant a malalties o altres aspectes lligats a la salut, la feina o la dieta d’aquests antics habitants de Formentera, aquests estudis estan pendents per ser realitzats per l’antropòloga. El que sí que es pot dir és que les persones que varen ser enterrades en aquesta necròpolis, devien ser pagesos que en gran mesura se dedicaven al conreu de les terres dels voltants. Si jutjam pels aixovars trobats, es tractaria de persones humils.

Els treballs han estat realitzats per l’empresa POSIDÒNIA, formada per Ricard Marlasca, J.M. López Gari i M. José Escandell.

Taller multimèdia del Formentera Film pels escolars de la Mola

Foto FFtaller1Entre avui dilluns i el pròxim dimecres 12 d'abril Formentera Art farà un taller multimèdia destinat a la creació del vídeo d'obertura de la cinquena edició del Formentera Film, festival internacional curtmetratges, documentals i videoart.

El vídeo s'està enregistrant al matí a l'escola de la Mola i compta amb la participació dels mateixos alumnes, que després formaran part del jurat infantil, que triarà el millor curt que serà premiat el 21 de maig, coincidint amb la celebració del Formentera Film, que tindrà lloc entre el 18 i el 21 de maig 2017.

La principal intenció del taller és orientar els nens en el procés de creació d'un producte audiovisual, a través de la tècnica stop motion, que no s'ha d'entendre només com un dibuix animat, sinó com un viatge destinat a crear una obra que representarà.

Espectacle infantil del clown Eduard Arnalot a la plaça de la Constitució

Foto El Niu2El Consell de Formentera, a través de l'àrea de Cultura, informa que el pròxim dissabte a les 18.00 h es representarà un espectacle infantil a la plaça de la Constitució de Sant Francesc. “El Niu” és una obra que es defineix com un espectacle que s’inventa de nou per cada carrer per on passa.

Sense paraules, sense regles, el joc constant amb el públic va dibuixant nous camins cap a la imaginació, on la sorpresa i la rialla van del bracet agafats.

Un clown amb ànima d’ocell que captiva per la seva ingenuïtat i perspicàcia i que, acompanyat de sons i músiques, transforma el carrer en un escenari improvisat i ple de vida.

La seva durada és de 40 minuts i és gratuït.

L'actor EDUARD ARNALOT, EN DUDU, començà a fer el pallasso de manera natural ja des de ben petit. Així que més tard, per donar-li forma a la seva inventiva, es forma amb professionals del clown i del mim com Eric de Bont, John Davidson, Moshe Cohen, Johnny Melvine o David Gol, entre d’altres. A partir de l’any 1995 treballa com a clown i actor per a diferents muntatges amb companyies de teatre, clown i circ (Cous Cous Clown, Discípulos de Morales, La Fura dels Baus, S’arruga,
Essència de Nit, Unicornis, ...).

L’any 2005 estrena el seu primer muntatge individual, “Dudadas”, espectacle de teatre gestual clownesc amb el que gira per nombrosos teatres d’Espanya i de l’estranger.

El 2010 estrena “Calma”, espectacle de sala, que representa durant aquest any fins que al 2011 és cridat per formar part com a clown a l’espectacle “Alegria” del Cirque du Soleil com a Purple Clown amb qui ha girat per tot Europa durant dues temporades. El 2013 torna amb el seu espectacle de carrer “El Niu”.

Per a més informació podeu consultar aquest web: http://duduarnalot.com/

Inici de la consolidació del jaciment d’Es Cap de Barbaria II

Foto pollegueraLa consellera de Patrimoni, Susana Labrador, juntament amb part de l’equip responsable de la intervenció en els àmbits 2 i 8 del jaciment des Cap de Barbaria II, Margalida Munar, Antoni Puig i Pau Sureda han presentat avui davant la premsa el balanç de les feines realitzades des del passat 20 de març.

Aquestes feines estan promogudes per l’àrea de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Formentera i tenen un cost de 14.000 euros. Des del Consell és el quart any que es confia amb la feina d’aquests especialistes, “per obtenir més informació del que ha estat el passat de Formentera i per això seguim amb aquesta aposta”.

Un equip format per més de 10 especialistes ha fet una campanya de tasques de consolidació i restauració del jaciment, segons ha explicat Pau Sureda. “El jaciment està excavat, però falta acabar la consolidació, una feina necessària per la seva perdurabilitat i conservació al llarg del temps i per explicar millor tota la informació obtinguda” ha afegit l’arqueòleg.

A les feines s’ha trobat una polleguera, peça que es va fer servir per la fulla d’una porta, una de les primeres de l’edat del bronze trobada a les Balears, segons han destacat. En aquest jaciment va viure una comunitat prehistòrica de Formentera fa 3.200 anys.

Conferència
L’equip d’investigadors oferirà una conferència avui a les 20.00 hores a la Sala d’Actes de Cultura per explicar la restauració del jaciment.

Formentera recorda Antoni Tur Costa, `Gabrielet´

gabrielet2El passat dia 12 de març de 2017, Antoni Tur Costa, "Gabrielet", compliria cent anys. Des de Formentera, durant aquest 2017, volem celebrar el primer centenari del seu naixement.

Per aquest motiu, des de fa uns mesos, es va crear una comissió amb la finalitat de celebrar, al llarg de 2017, una sèrie d'actes que tenen i tendran la intenció de fer un homenatge, no només a la seva faceta artística, sinó sobretot, al seu vessant humà. El Consell Insular de Formentera es suma a aquestes celebracions formant part de la comissió.

Sense anar més lluny, el 31 de març (divendres), a la Casa del Poble de la Mola, tendrà lloc l'acte “Trobada al voltant de la memòria d'Antoni Tur Costa Gabrielet”, organitzat per Espai_F i OCB Formentera amb la col·laboració del Consell de Formentera, on s'evocaran diferents anècdotes i moments extraordinaris del seu llarg i intens pelegrinatge a la nostra illa.

Emmarcat en la celebració de Sant Jordi, la XVIII edició del Concurs Infantil de punts de llibre Antoni Tur “Gabrielet” i el Concurs Literari Infantil Robert Lewis Baldon se suma a la celebració del centenari del naixement de l’artista, dibuixant i ceramista Antoni Tur “Gabrielet”. Enguany els relats, en aquesta convocatòria, versaran sobre la següent temàtica: “L’art m’envolta”.

Dins d'aquest homenatge a la figura d'Antoni Tur Costa “Gabrielet”, s'està treballant en l'enregistrament d'un documental amb entrevistes, imatges i obra, per narrar la vida de “Gabrielet” a càrrec del cineasta formenterer Alfredo Montero.

El proper mes de setembre, es reprendran els actes de celebració a Formentera, al Centre Antoni Tur "Gabrielet" (Sant Francesc), amb una exposició de la seva obra, que se centrarà, sobretot, en la faceta de dibuixant de l'artista eivissenc.

Més articles...

Pàgina 117 de 132

117

Xarxa de Biblioteques

Institut d'Estudis Baleàrics

Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera