• Català
  • Castellano
  • English
Àrees Acció Social Patrimoni

La Coordinadora d’Entitats Cíviques cedeix el seu fons documental a l’Arxiu de Formentera

foto 2021 donacio AEl Consell de Formentera va rebre ahir tot el fons documental de la Coordinadora d’Entitats Cíviques de Formentera, plataforma ciutadana que va néixer el 1987 per oposar-se a la construcció d’un macrocomplex turístic projectat a la zona de la punta de sa Pedrera, i que també va portar a terme altres actuacions reivindicatives, d’entre les quals destaquen l’oposició al projecte del càmping a la zona des Ca Marí.

La presidenta del Consell, Alejandra Ferrer, i la consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, han estat presents a l’acte de signatura de donació. En representació de la coordinadora han estat presents Pep Mayans, Xicu Ferrer, Isidor Torres i Andreu Ferrer.

El fons documental de la Coordinadora d’Entitats Cíviques consta, entre altres elements, de les actes i els estatuts de l’associació, així com els escrits i comunicats, reculls de premsa sobre el càmping i punta de sa Pedrera, reculls de signatures en contra del càmping, pel descompte de residents als viatges a Eivissa, i de suport als regidors jutjats per oposar-se a la construcció de la urbanització i un VHS sobre el càmping. Entre la donació al poble de Formentera també es troba la Medalla d’Or, el diploma i tres fotografies de l’acte del premi de la I Diada de Formentera.

Xicu Ferrer, que va signar l’acta de donació juntament amb la presidenta, va assenyalar que la “coordinadora ja està inoperativa” i que volien “donar tots aquests documents que pertanyen al patrimoni de Formentera”.

Alejandra Ferrer va destacar la feina “imprescindible” d’aquesta coordinadora durant els anys vuitanta i noranta “per defensar uns valors i una illa que són els que ens varen marcar el camí a les generacions posteriors”. La presidenta també va destacar que aquesta coordinadora va rebre la Medalla d’Or del Consell en la I Diada de Formentera, fet que demostra el respecte i l’agraïment de la societat illenca a aquesta coordinadora.

Un arxiu ‘més visible i proper als ciutadans’
Per la seva part, Raquel Guasch va agrair la donació de tot aquest material “que encara que és recent, ja forma part de la nostra història i del nostre patrimoni; i que a més ens ajuda a entendre el sentiment reivindicatiu d’una societat que cal mantenir”.

La consellera va destacar que aquest fons material formarà part de l’Arxiu de Formentera. “Un arxiu en el qual estam treballant i habilitant per donar-li forma i contingut, i fer-lo més visible i proper per als ciutadans”, va informar la consellera Guasch.


14 de maig de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

El Consell obre la línia d’ajudes al patrimoni cultural de 2021 per un total de 250.000 euros

foto 2021 ajudes patrimoniEl Consell de Formentera, a través de l’àrea de Patrimoni, informa que ja es poden sol·licitar les subvencions per a intervencions en béns del patrimoni cultural, per rehabilitar parets de pedra seca i per soterrar línies elèctriques i/o telefòniques existents a Formentera. La quantitat destinada enguany per aquestes ajudes és de 250.000 euros i la data límit per sol·licitar les ajudes és el dia 31 de juliol. Les bases ja han sortit publicades al BOIB i també es troben a la pàgina www.conselldeformentera.cat.

La consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, ha destacat que “l’any passat, a l’última convocatòria, es va cobrir pràcticament tota la partida pressupostada, fet que demostra l’interès i la implicació dels propietaris a preservar el nostre patrimoni. Continuam en aquesta línia, complim el compromís adquirit de donar continuïtat i estructurar la convocatòria perquè aquestes ajudes permetin reforçar el nostre patrimoni com a senya d’identitat”, ha assenyalat la consellera Guasch.

La quantia de la partida pressupostària de 250.000 € es distribuirà inicialment de la següent manera: 35 % per a intervencions en béns del patrimoni cultural, 45 % per a rehabilitació de parets de pedra seca i 20 % per a soterrament de línies elèctriques i telefòniques. L’any passat es varen concedir 25 subvencions per una quantitat de 210.339 €.

Béns del patrimoni cultural
A la convocatòria de 2021 es poden presentar les actuacions i intervencions en béns del patrimoni cultural com ara les actuacions de restauració, conservació, consolidació i rehabilitació en elements declarats bé d’interès cultural (BIC) o bé catalogat (BC), així com en aquells que es trobin inclosos en el Catàleg i en l’Inventari del patrimoni cultural de Formentera, sempre que aquestes actuacions suposin una millora i una posada en valor del bé.

Els imports en les ajudes van en funció de la protecció i la intervenció i poden arribar fins a un 90 % del pressupost de la intervenció, amb un màxim de 50.000 € en béns catalogats BIC; fins al 60 % del pressupost, amb un màxim de 30.000 € en béns amb protecció B; fins al 50 % del pressupost, amb un màxim de 25.000 € en béns amb protecció C; fins a un 40 % del pressupost de la intervenció, amb un màxim de 15.000 € en béns de l’inventari, i fins a un 40% del pressupost de la intervenció, amb un màxim de 10.000 € en elements amb valor etnològic.

Rehabilitació de parets de pedra seca
Respecte a la rehabilitació de parets de pedra seca, les ajudes són per reparacions de murs que es duguin a terme amb els materials i les tècniques tradicionals, així com la substitució de parets de blocs de formigó —o altres materials poc adequats— per parets de pedra seca realitzada d’acord amb la tècnica tradicional. Els imports de les ajudes, amb un màxim de 20.000 €, varia si les parets limiten amb una via d’ús públic o no. En el primer cas, les ajudes són de 90 €/m, o 40 €/m si la rehabilitació l’executa el mateix propietari. En el segon cas, 75 €/m, o 30 €/m si la rehabilitació l’executa el mateix propietari.

Soterrament de línies aèries
Finalment, les ajudes pel soterrament de línies aèries es refereixen a obres destinades a soterrar traçats aeris de línies elèctriques (de mitja tensió, centres de transformació, xarxes de distribució de baixa tensió i derivacions individuals) i de telèfon. Se subvencionarà a raó de 45 €/m, amb un import màxim de 60.000 € i sempre que no se superi el 60 % del pressupost d’execució definit en el projecte tècnic.

Les sol·licituds per a aquestes ajudes es poden presentar a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania, carrer Ramon Llull núm. 6 o de manera telemàtica, a través de l’Oficina Virtual d’Atenció Ciutadana (OVAC), a la qual es pot accedir des de la pàgina web del Consell Insular de Formentera.


14 d’abril de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Reobren el molí Vell de la Mola i la Col·lecció Etnogràfica

foto 2021 moli vellEl Consell de Formentera informa que aquesta setmana han tornat a obrir al públic el molí Vell de la Mola i la Col·lecció Etnogràfica de Formentera. Fins al mes de maig inclòs, l’horari de visites del molí Vell de la Mola serà de dimecres a dissabte, de 10.00 a 14.00 hores i festius tancat. Per la seva part, la Col·lecció Etnogràfica obrirà tot l’any (excepte festius i vacances del personal) de dimarts a dissabte de 10.00 h a 13.30 hores. Ambdues instal·lacions s’obren amb les mesures de seguretat sanitària establertes per la covid-19. Així, l’aforament del molí és de màxim 6 persones i del mateix nucli de convivència, mentre que la Col·lecció Etnogràfica té un aforament de 6 persones.

Cal recordar que l’àrea de Patrimoni, juntament amb la Fundació Illes Balears, propietària del molí, han portat a terme aquest hivern la restauració del conjunt d’antenes, antenals i planxades del molí Vell de la Mola. A més, l’any passat varen signar un contracte d’arrendament pel qual, el Consell disposa del molí per gestionar directament el seu règim d’obertura i de visites per un període de 6 anys.


4 de març de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

El Consell tramet als governs i parlaments de Catalunya, València, Múrcia, Aragó i al Govern d’Espanya l’acord de reconeixement i defensa de la unitat de la llengua catalana

El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Política Lingüística, informa que s’ha tramès als diferents governs, parlaments i corts de Catalunya, València, Múrcia, Aragó, a banda del Govern d’Espanya i Congrés dels Diputats i al Senat, l’acord que reconeix i defensa la unitat de la llengua catalana, tal com s’acordà en el ple de la sessió ordinària del Consell del 25 de novembre de 2020.

La consellera de Política Lingüística, Raquel Guasch, ha recordat que precisament demà 21 de febrer es celebra el Dia de la Llengua Materna i que “és fonamental treballar pel present i el futur de la nostra llengua, i d’aquesta necessitat neix també aquest document”. “Recordem que aquest acord, a més de posar en valor les expressions pròpies del català de Formentera, rebutja qualsevol mesura que imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials als ciutadans de les comunitats autònomes on aquesta llengua és oficial de poder viure amb normalitat i amb garanties aquesta unitat lingüística”, ha assenyalat la consellera Guasch.

Acord que arriba a Múrcia i Aragó
Raquel Guasch també ha destacat que aquest acord “es fa arribar a comunitats com Múrcia i Aragó. La primera no té reconeguda l’existència de comunitat lingüística del Carxe; i Aragó, que si bé reconeix el català com una de les llengües pròpies, el català encara no hi és oficial”.

És per això, tal com assenyala la consellera de Política Lingüística, que l’acord “insta el Govern de l’Estat a reconèixer, a partir del convenciment emparat en els estudis lingüístics, l’evident unitat de la llengua catalana, a més de corregir els ens o serveis que la qüestionen, i fomenten el secessionisme lingüístic català en la seva activitat”.

En aquest sentit, tal com continua la consellera, “fa anys que vivim un procés de normalització lingüística, és a dir, un procés que aspira, ni més ni menys, a permetre la normalitat lingüística de les diferents llengües oficials de l’Estat en cada un dels seus territoris. Aquest procés, que no ha acabat, pateix impediments tals, com ara, haver de recordar a organismes oficials què parlam, on el parlam i, sobretot, el dret a parlar-lo amb normalitat”. I matisa que: “Ja és l’hora que la gestió del plurilingüisme a l’Estat canviï de rumb i hi hagi un reconeixement real a la diversitat lingüística”.


20 de febrer de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

El sepulcre megalític de ca na Costa es pot visitar de manera virtual a la web del Consell de Formentera

foto 2021 ca na costaEl Consell de Formentera, a través de l’àrea de Patrimoni, informa que la web de la institució www.conselldeformentera.cat estrena una visita virtual al sepulcre megalític de ca na Costa. Aquest projecte és una proposta del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF), gestionat per la Conselleria de Cultura del Govern balear, en què participen el Consell de Formentera i el Consell d’Eivissa.

La visita a ca na Costa ofereix un complet recorregut en tres dimensions amb explicacions detallades, en català i castellà, en diferents punts del sepulcre megalític. Es pot visitar en aquest enllaç de la web institucional, on també es recull una sinopsi d’aquest jaciment, el mapa de localització, així com el projecte de digitalització de jaciments arqueològics que porta a terme el Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera.

‘Apropar el nostre patrimoni a la gent’
La consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, ha explicat que “l’àrea de Patrimoni va recollir la proposta del MAEF amb molt interès perquè la difusió dels jaciments arqueològics de l’illa és un dels objectius marcats aquesta legislatura i aquesta eina digital ens apropa una mica més a aquests béns”. A més, ha assegurat, la consellera Guasch, “la intenció és ampliar aquesta oferta digital, obrir el nostre patrimoni a la gent i treballar en consonància amb el museu, al que agraeix la gran feina de divulgació que està desenvolupant”.

Amb aquest projecte entre el Consell de Formentera, el Consell d’Eivissa i el Govern balear es pretén difondre de manera accessible a través de la xarxa —tant a la ciutadania local com als visitants virtuals d’arreu del món— la riquesa arqueològica de les dues illes. En el marc del projecte, el MAEF té previst ampliar el catàleg d’elements patrimonials visitables de manera virtual, amb l’objectiu que aquesta eina fomenti també la visita presencial quan les circumstàncies sanitàries millorin.

El mes de març de 2020, el MAEF va presentar les primeres visites virtuals al Museu Monogràfic Puig des Molins i als Hipogeus de la Mula de la necròpolis del Puig des Molins, jaciment gestionat per la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat del Govern de les Illes Balears a través del MAEF. Fruit d’aquesta col·laboració institucional a més del sepulcre megalític de ca na Costa, a la web del MAEF s’han incorporat al projecte de digitalització i difusió les visites virtuals del conjunt arqueològic de ses Païsses de cala d’Hort, el santuari de la cova des Culleram (ambdós a Eivissa).


10 de febrer de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Més articles...

Pàgina 12 de 15

12

Xarxa de Biblioteques

Institut d'Estudis Baleàrics

Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera