• Català
  • Castellano
  • English
Àrees Serveis Generals Presidència

Presentació de l’avantprojecte de l’escola de Sant Ferran a la comunitat educativa

Foto presentacio escola de sant ferranEl president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer i el conseller d’Educació i Universitat, Martí March han presentat avui a la comunitat educativa de Sant Ferran l’avantprojecte del nou col·legi. La presentació, feta a les 14.00 hores al Club de Jubilats de Sant Ferran, ha comptat amb la participació de la consellera d’Educació de Formentera, Susana Labrador, el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, i representants de l’Institut Balear d’Infraestructures i Serveis Educatius (IBISEC).

El president ha agraït aquesta visita per presentar un projecte que fa anys es reclama des de Formentera i s’ha mostrat satisfet perquè la presentació es faci davant la comunitat educativa un fet que possibilitarà que el projecte sigui “consensuat”. A més, Jaume Ferrer ha explicat que espera que a final de maig es faci “l’aprovació definitiva de la modificació de les normes subsidiàries perquè per a principi d’estiu es pugui donar la llicència de construcció del centre”.

Per part seva, el conseller ha dit que aquest projecte donarà resposta a una necessitat real, que ha comprovat al visitar les instal·lacions durant el matí. La proposta feta des de l’IBISEC contempla que la futura escoleta que construirà el Consell estarà unida al nou centre escolar, segons ha explicat Martí March. Aquest és un projecte “conjunt, ambiciós i necessari i espero que a partir de finals de 2018 el CEIP de Sant Ferran sigui una realitat”, ha declarat. Així mateix, Martí March ha agraït la col·laboració de la institució insular per fer-lo possible.

La trobada s’ha organitzat amb l’objectiu de mostrar les característiques principals del nou CEIP, i el de recollir les aportacions que famílies, alumnes, mestres i veïnats de la zona vulguin fer a la proposta bàsica per estudiar la seva inclusió en el disseny final del centre.

Actualment el CEIP de Sant Ferran té 284 alumnes i es troba ubicat a un solar que no permet la seva ampliació. Per això es va elaborar aquest projecte de nou centre, qualificat com a prioritari en el Pla d’Infraestructures Educatives 2016-2023 de la Conselleria.

Característiques del centre
L’avantprojecte del nou col·legi preveu la creació d’un centre de dues línies amb 6 unitats per a Educació Infantil (3 a 6 anys) i 12 unitats per a Educació Primària (6 a 12 anys) per a un total de 450 alumnes. El centre s’ubicarà a una parcel·la de 11.037 m2, cedida pel Consell de Formentera, i situada als afores del nucli de Sant Ferran. Al costat la institució insular construirà la futura escoleta municipal, amb dues línies amb sis unitats per a 74 alumnes (0 a 3 anys).

L'edificació es desenvolupa en forma de pinta, amb un cos paral·lel al vial d'accés on s'ubiquen els espais administratius així com el menjador del CEIP i de l'escoleta que poden fer-se servir d'aules matineres per rebre els alumnes així com de sales d'actes vinculades al carrer.

Els espais de Primària es desenvolupen en tres pavellons, el primer dels quals recull els espais comuns: biblioteca, aula informàtica, sala de professors i aula polivalent així com les aules de suport i petit grup; i als altres dos pavellons s'ubiquen les 12 aules tipus. La tipologia del bloc d’aulari de Primària en planta és la de passadís central amb aules a cada costat.

El porxo d'educació infantil i de l'escoleta separa els espais d'esbarjo d'aquests nivells del pati de primària. Aquest porxo fa també d'element de comunicació entre els patis de l'escoleta i d'educació infantil. El gimnàs del CEIP s'ubica al fons d'aquests mòduls.

El centre d'Educació Infantil i Primària (6+12) suposarà una inversió de 5.810.100,06 € i l’escola d'Educació Infantil municipal d’1.090.345,31 €. El projecte té un període d’execució de 14 mesos, una vegada iniciada la construcció, segons han explicat des de la conselleria.

Avui s’ha celebrat la Junta Local de Seguretat de l’illa de Formentera per millorar la coordinació dels cossos

Reunio jls marc2017Avui s'ha reunit la Junta Local de Seguretat de l'illa de Formentera que ha estat copresidida pel president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, i la delegada del Govern a les Illes Balears, Maria Salom. A l'acte també han assistit la vicepresidenta, Susana Labrador, el conseller de Presidència, Bartomeu Escandell, el conseller de Mobilitat, Rafael González, i la consellera de Benestar Social, Vanessa Parellada, així com representants de la resta de grups polítics, entre d'altres autoritats i representants de les forces i cossos de seguretat de l'estat, com el coronel de la Guàrdia Civil de Balears, Jaume Barceló, i el comissari de Policia Nacional d'Eivissa, José Manuel Mariscal de Gante i membres dels serveis d'emergències de l'illa com Policia Local i Protecció Civil.

El president ha explicat que aquesta trobada sempre es fa abans inici de temporada turística per "valorar com ha anat i coordinar la tasca dels cossos de seguretat en vista a l'inici de l'estiu". Ferrer ha aprofitat la reunió per donar la benvinguda a la nova delegada a qui li ha traslladat les principals preocupacions pel que fa a seguretat a l'illa de Formentera, com són un major control en l'entrada i sortida del port de la Savina i també del tràfic d'estupefaents, entre d'altres. Per suplir la mancança de personal de Policia Local, el president ha demanat "un esforç de coordinació entre tots els cossos per assegurar la seguretat a l'illa de Formentera".

Base de la Guàrdia Civil de la Mar a la Savina
A més, el president ha recordat que "davant la demanda reiterada de què Formentera necessita una embarcació permanent de la Guàrdia Civil de la Mar, tant el coronel com la delegada han expressat la possibilitat que Sa Costera, l'embarcació que té la Guàrdia Civil a les Pitiüses pugui tenir el seu port d'amarrament a la Savina". Jaume Ferrer ha agraït aquesta possibilitat i ha assegurat que ja s'han iniciat els tràmits "amb Autoritat Portuària i altres estaments per poder tenir aquesta base a Formentera".

Per part seva, la delegada del Govern ha declarat que a la reunió hi ha hagut un clima de feina conjunta per garantir que Formentera sigui una illa segura i "entre tots ser més eficients i eficaços". D'altra banda, Maria Salom ha assegurat que després dels bons resultats, hi ha intenció per part del Ministeri de mantenir la presència dels policies carabinieri d'Itàlia que ja vingueren el passat estiu a reforçar les tasques dels cossos de seguretat de Formentera. A més, la delegada ha anunciat que es signarà un protocol relacionat amb la violència de gènere per treballar conjuntament en la seva eradicació.

Discurs de Jaume Ferrer, president insular del Consell de Formentera, en el dia de les Illes Balears

Foto discurs institucional-Fa 10 anys que som 4-

A Formentera, l'1 de març de 2017

Bon dia a tothom. Moltes gràcies per ser aquí. És un matí ple d'activitats i la vostra participació converteix el dia en esplèndid i festiu. Moltes gràcies a l'Espai dones de Formentera, al Grup esportiu Espalmador i a l'Associació espanyola contra el càncer per col·laborar en l'organització d'aquesta fantàstica cursa, caminada i paella.

Avui és festiu a Formentera i ho és a totes les Illes Balears. Però a Formentera és una miqueta més festa que a les altres illes. Avui parlc per desitjar-vos a totes i tots que passeu un gran dia i que disfruteu de les activitats i del vostre temps. I també parlc per compartir amb tots valtros per què avui aquí, a Formentera, és una miqueta més festa que a les altres illes.

Perquè fa 10 anys que som 4.
Fa 10 anys que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té 4 Consells Insulars.
Fa 10 anys que Formentera se sent una peça més de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Fins a l'any 2007, mentre des del punt de vista físic, les Illes Balears sempre hem set quatre, (deixant de banda les illes més petites sense població), des del punt de vista polític, fins al 2007, només eren tres. Mallorca, Menorca i Eivissa i Formentera, que compartien Consell.

Recordo bé quan Isidor Torres, el darrer alcalde de l'Ajuntament de Formentera, amb qui vaig estar ahir a Palma al lliurament del merescut premi Ramon Llull, deia "volem ser la quarta paret mestra de la comunitat autònoma".

Formentera era l'única illa de l'estat sense Cabildo o Consell insular propi. Mentre a la resta d'illes es debatia si érem prou grans per tenir un Consell Insular, nosaltres vivíem i teníem clar que l'Ajuntament se'ns havia quedat petit per gestionar l'illa.

L'ocasió que va representar la reforma de l'estatut d'Autonomia de les Illes Balears va ser aprofitada per Formentera. La unitat de totes les forces polítiques i la lluita conjunta d'Isidor Torres i Pep Mayans va donar els seus fruits.

L'1 de març de 2007, la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, es publicava al Butlletí Oficial de l'Estat. Entraria en vigor al dia següent.

Un gran canvi per Formentera.

El Títol Tercer de l'Estatut de 1983, al seu article 18.2 deia: "Als Consells Insulars els correspondrà el govern i l'administració de les Illes de Mallorca, Menorca i Eivissa-(guió) Formentera i les seves illes adjacents"

El Títol Quart de l'Estatut de 2007, al seu article 61, diu: "Els Consells Insulars són les institucions de govern de cadascuna de les illes i ostenten el govern, l'administració i la representació de les illes de Mallorca, Menorca Eivissa i Formentera, (sense guió)".

Amb la reforma de l'Estatut d'Autonomia de 2007 s'eliminaven les barreres, o els guions, que l'Estatut de 1983 posava a Formentera per tenir Consell Insular propi i que la convertia en l'única illa de l'estat sense Cabildo o Consell.

El dia 10 de juliol del 2007, sense les barreres jurídiques que històricament ho havien impedit i amb la motivació d'ajustar les solucions polítiques a la realitat de l'illa, prenia possessió per primera vegada un president de consell insular només de Formentera.

Aquest Estatut, per tant, ofereix més capacitat per resoldre aquí els problemes de l'illa.

Aquest període de temps ha estat apassionant. Havíem de convertir un ajuntament en un Ajuntament-Consell. No teníem cap precedent en tot l'estat que ens servís de full de ruta, però ens n'hem ensortit i Formentera té més autogovern.

Tenim més recursos, com ho manifesten que el darrer pressupost d'ajuntament va ser de 10,6 milions d'euros i el d'enguany de Consell és de 23,8 milions.

Més persones que cada matí es desperten per treballar per la institució de govern de l'illa, 144 al 2007 i 278, enguany.

En conjunt, l'arribada de noves estructures com aquesta i com l'Hospital, que enguany també ha complit 10 anys, han col·laborat a que visquem un període de millora del benestar i de creixement poblacional, dels 9.380 habitants (gener de 2007) als 12.945 (gener de 2017).

Aquest acte obre la celebració dels 10 anys del Consell Insular. N'hi haurà més. Durant aquest any especial volem tenir temps de donar les gràcies a tots els consellers i conselleres de l'equip de govern i de tots els grups polítics, així com al personal del Consell de Formentera i a nombrosos col·laboradors i col·laboradores d'altres institucions, per haver construït una institució a l'alçada del gran poble que representa.

Abans de concloure, voldria agrair al Govern de les Illes Balears tots els actes que s'han organitzat aquí, a Formentera, i també a les altres illes. I agrair molt la vostra atenció. Molts anys i bons a tothom!

El Ple de Formentera demana al Govern ajudes per habitatge

Foto votacio ple febrer 2017Avui s’ha celebrat el Ple ordinari del mes de febrer del Consell de Formentera. A la sessió s’ha aprovat per unanimitat una proposta relativa a Ajuts a l'Habitatge a Formentera. Amb aquesta proposta es sol·licita al Govern que es tenguin en compte les al·legacions i propostes formulades a l’esborrany de la Llei d’habitatge per “poder abordar de manera resolutiva el problema de lloguer d’habitatges per a les necessitats i característiques concretes de Formentera”, segons ha declarat la consellera de Territori, Alejandra Ferrer. En aquest sentit, també es sol·licita a l’executiu que habiliti una línia d’ajuts als lloguers, que s’adapti a les necessitats específiques de Formentera, “i inclogui per a famílies amb pocs ingressos, els lloguers superiors a 600 euros”. Tots els grups polítics han donat suport a la proposta.

Recuperació del patrimoni saliner
D’altra banda, el Ple del Consell ha aprovat per unanimitat una proposició transaccional per protegir el patrimoni saliner de Formentera, declarats Bé d'interès Cultural (BIC) l'any 2004, segons ha destacat la consellera de Patrimoni, Susana Labrador. En la proposta d’acord aprovada s’insta a les administracions competents: Demarcació de Costes de les Illes Balears, Govern Balear i Consell Insular a prendre mesures de caràcter urgent per evitar un major deteriorament de l'immoble que alberga la màquina d'en Palla, així com abordar la restauració dels béns que formen part del patrimoni saliner.

A la proposta també s’insta a les administracions competents que juntament amb la propietat treballin per a fer realitat el projecte de recuperació de Ses Salines que es va consensuar en el document de “Projectes Prioritaris que necessiten la intervenció del Govern de les Illes Balears” elaborat i consensuat pel conjunt de grups polítics del Consell de Formentera, reunits en Junta de Portaveus el 4/08/2015, i que té com a objectiu “crear un centre d'interpretació a ses Salines, restaurar els Béns d'Interès Cultural que es troben al parc i obtenir una xarxa de rutes per a vianants i bicicletes que donin a conèixer el valor paisatgístic i històric de ses Salines, amb panells informatius per interpretar la flora i la fauna existents”, segons ha declarat Susana Labrador.

Altre proposicions
El Ple del Consell també ha aprovat, amb el suport de tots els grups i l’abstenció del partit popular una proposició del PSOE relativa a la política de Beques del Govern Central, amb l’objectiu de reivindicar que totes i tots els estudiants tinguin les mateixes oportunitats i drets. A la sessió també s’ha donat el vistiplau, amb 13 vots a favor, i 2 del PP en contra, a una proposició de PSOE i GxF relativa al suport en les polítiques d'Igualtat i en lluita contra la violència de Gènere. Per commemorar el 8 de març de 2017 com a Dia Internacional de les Dones, amb el caràcter reivindicatiu que aquesta commemoració suposa, segons recull la proposta.

Declaració institucional
Tots els grups polítics han donat suport a la Declaració Institucional presentada per GxF i PSOE per facilitar l'arribada de persones refugiades. En aquest manifest es parla sobre la preocupació per la greu situació dels refugiats de la guerra de Síria, “conflicte que dura ja més de cinc anys, i la manca de compliment de la quota de refugiats assignada a Espanya per la Unió Europea al 2016”, segons ha explicat la consellera del ram, Vanessa Parellada. Per això s’ha demanat al Govern de l'Estat espanyol que agilitzi i faciliti les sol•licituds d'asil i garanteixi una resposta ràpida per a les persones refugiades, entre altres mesures que garanteixin unes bones condicions d'acollida i que garanteixin el dret d'asil.

Compareixença Esports
El conseller d’Esports, Jordi Vidal, ha fet un balanç de la seva acció de govern i ha destacat els nous reptes que vol assolir durant el 2017. Vidal ha declarat que “en breu es renovarà el conveni de col·laboració amb Conselleria per a seguir endavant amb el pla de valors amb un increment del 20%, respecte a l´any passat”. A més, el conseller d’Esport ha explicat que tenen el vistiplau per renovar conveni de seguiment esportiu amb la Fundació Balear de l’Esport, i ha celebrat que la direcció general d´Esports “ens ha confiat l’organització de 2 finals autonòmiques d’esport escolar”.

D’altra banda, Jordi Vidal ha explicat que uns dels projectes claus de la seva àrea, és el del Centre d’Esports Nàutics, que segons ha assegurat “ha estat presentat a les administracions del Govern i Costes que han donat la seva conformitat”. Ara mateix “s’està redactant el projecte d’execució per a la posterior licitació de les obres de la instal·lació”, segons ha declarat.

Prenen possessió 4 policies locals de Formentera

Foto policia localEl Consell de Formentera, a través de l’àrea de Presidència, informa que avui han pres possessió del seu càrrec 4 policies locals com a personal funcionari de carrera. El president de la institució insular, Jaume Ferrer, ha felicitat als agents per haver consolidat la seva plaça després de superar les proves. La convocatòria de noves places té com a objectiu consolidar la plantilla de la Policia Local de l’illa de Formentera, que ara mateix suma 13 agents.

Més articles...

Pàgina 125 de 139

125

Gabinet de Premsa

971 32 10 87 - Ext: 3181
premsa@conselldeformentera.cat

twitter

 

facebook

boto INSTAGRAM

boto YOUTUBE