El Consell de Formentera ha celebrat avui el ple ordinari del mes de setembre. A la sessió plenària s'ha aprovat per unanimitat la proposta d'acord de designació de jutge de pau titular a Andreu Ferrer Juan. Aquest veí de l'illa és funcionari jubilat i gran coneixedor de la realitat institucional de Formentera, segons recull la proposta.

La presidenta Alejandra Ferrer ha agraït a tots els candidats que s'han presentat la seva predisposició a ocupar aquest càrrec. Així mateix ha agraït la feina feta a l'anterior jutge de pau, Joan Yern, i al suplent, també de nom Joan Yern, qui ara seguirà ostentant aquest càrrec. Aquest acord es transmetrà al jutge degà d'Eivissa, perquè l'elevi finalment a la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears als efectes del seu nomenament.

Bonificació IBI energies renovables

També ha rebut el suport unànime del Ple la proposta d'aprovació inicial de la modificació de l'Ordenança fiscal reguladora de l'impost sobre béns immobles per bonificar fins al 50 per cent de la quota íntegra de l'impost per als béns immobles en els quals s'hagin instal·lat sistemes per a l'aprofitament tèrmic o elèctric de l'energia provinent del sol.

En concret, segons ha detallat el conseller d'Economia i Hisenda, Bartomeu Escandell, s'estableix una bonificació del 40 % de la quota de l'impost sobre béns immobles, amb un màxim de 600 € i durant quatre anys, per a aquelles instal·lacions existents i futures que produeixin 4 kW o més de potència acreditada per un certificat d'instal·lador. Si a més les instal·lacions injecten l'excedent produït a la xarxa, la bonificació serà del 50 % de la quota de l'impost amb un màxim de 700 € durant quatre anys. Aquesta rebaixa serà efectiva en l'IBI del 2022.

Inici del BIC del molí d'en Botigues

Amb els vots a favor de l'equip de Govern i l'abstenció de l'oposició, el Ple també ha aprovat incoar l'expedient per declarar el molí d'en Botigues, ubicat a la Mola, Bé d'Interès Cultural en la categoria de monument. La consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, ha remarcat que “un dels objectius d'aquesta legislatura és aprofundir en la protecció i en la preservació dels nostres béns patrimonials i de reivindicar el nostre patrimoni; continuam per aquest camí iniciat amb la declaració de BIC del molí Vell de la Mola i ara amb l'inici de l'expedient del molí d'en Botigues”. Aquest molí constitueix un element rellevant del patrimoni etnològic de Formentera i és un dels set molins de vent fariners que en el seu moment existiren a l'illa i conserva part de la mecànica que permetia moldre el gra i convertir-lo en farina.

La navegació amb vela de llaüt, BIC Immaterial

També, en l'àmbit patrimonial, s'ha aprovat per unanimitat iniciar l'expedient per declarar la tècnica tradicional de navegació amb vela de llaüt a Formentera com a Bé d'Interès Cultural Immaterial. La consellera Raquel Guasch ha subratllat que Formentera s'adhereix a una proposta “molt encertada” del Consell Assessor del Patrimoni de les Illes Balears per a totes les illes i “per la qual cosa es va impulsar un estudi sobre la vela llatina a Formentera que va servir de base per elaborar la memòria descriptiva i que consta també incorporat a l'expedient de declaració”.

Condecoracions Policia Local

Tots els grups polítics ha donat suport a la proposta d'atorgament de condecoracions a membres del cos de la Policia Local. En concret, Carlos Malberti Morogán rebrà la medalla a la Permanència de Segona Categoria per acreditar més de quinze anys de servei en qualsevol cos de la policia local, havent tengut una trajectòria professional recta i justa, segons ha explicat el conseller d'Interior, Josep Marí.

D'altra banda, quatre agents del cos policial Marc Aragay Torres, Marc Roig Ferrer (per les dues actuacions), José Antonio Perera Escandell i Javier Torrens Trias rebran la Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Verd per la gran feina, labor i esforç realitzats en dues accions per detenir patrons d'embarcacions acusats d'un presumpte delicte de tràfic il·legal de persones migrades.

La presidenta en nom de tot l'equip de Govern i el conseller han felicitat els condecorats i a tota la plantilla de la Policia Local per la feina feta durant aquests dos anys de pandèmia. Diumenge a les 12 h a l'hotel Formentera Playa es farà una cerimònia d'entrega de les condecoracions.

Nou carrer que recorda la mestra Maria Mayans Ferrer

A la sessió plenària s'ha donat el vistiplau amb els vots a favor de l'equip de Govern de Gent per Formentera-PSOE i l'abstenció del grup de Sa Unió a la proposta de correcció d'errades a la nomenclatura, numeració i retolació de carrers vigent, així com d'aprovació de noms per a noves vies i espais públics. En concret, el conseller de Serveis Insulars, Bartomeu Escandell ha destacat que, amb la creació del nou CEIP Sant Ferran de ses Roques, es proposa que el carrer del nou vial d'accés a la zona escolar s'anomeni carrer de la Mestra Maria Mayans Ferrer, que va exercir de mestra a l'illa segons consta en els padrons de Formentera de 1871 i que a l'any 1909 també apareix mencionada a La Guia del turista, d'Artur Pérez-Cabrero, com a mestra de l'escola de nenes de Sant Francesc Xavier.

Reglament de famílies acollidores

D'altra banda, s'ha aprovat per unanimitat l'aprovació inicial del Reglament de regulació de prestacions econòmiques per al sosteniment a la criança i formació en famílies acollidores. El conseller de Benestar Social, Rafael Ramírez, ha destacat el suport de tots els grups polítics a la proposta i ha remarcat que el Reglament “forma part de les polítiques que estam desenvolupant per millorar les condicions i la qualitat assistencial dels menors. Un objectiu que es consolidarà amb la construcció d'un centre de menors en desprotecció, amb el qual donarem un salt qualitatiu”.

Espai Cultural de Sant Ferran

El Ple ha aprovat amb els vots a favor de l'equip de Govern i l'abstenció de l'oposició la proposta d'aprovació inicial del Reglament d'ús de l'Espai Cultural de Sant Ferran. La consellera d'Educació i Cultura, Susana Labrador, ha explicat que una vegada s'ha fet el trasllat al nou CEIP de Sant Ferran, ara “volem donar usos culturals i educatius i del teixit associatiu a l'antiga escola”. Amb el reglament es dona el primer pas per regular com es farà.

“L'objectiu del Consell és que es creï un espai cultural viu a Sant Ferran, tant en els espais interiors com exteriors, i que tant el Consell com les associacions de l'illa el facin servir i converteixin el poble de Sant Ferran en un referent cultural a la nostra illa, com ja va ser fa anys”, segons ha declarat Susana Labrador. La proposta d'usos de l'espai i el Reglament, que ha estat explicat a les associacions culturals i ara estarà trenta dies en exposició pública, recull que es podran desenvolupar activitats culturals i educatives prioritàriament, així com activitats de lleure, cíviques i socials, i s'afavorirà també la participació ciutadana en aquells assumptes de la comunitat que fomentin la difusió de valors i la convivència. “Paral·lelament a la posada en marxa d'aquest espai, treballarem en el que ha de ser el projecte definitiu de l'equipament del Centre Cultural i de les Arts de Sant Ferran”, segons ha conclòs la consellera.

Transport públic

Pel que fa a la mobilitat a l'illa també s'han aprovat dues propostes, la primera amb el vot a favor de l'equip de Govern GxF-PSOE i l'abstenció de l'oposició, i la segona amb el suport de tota la cambra. D'una banda, el conseller del ram, Rafael González, ha presentat la Proposta d'aprovació definitiva del projecte de servei de transport públic regular de viatgers per carretera, que servirà de base al Plec de condicions conforme al qual s ́adjudicaran els serveis de transport públic regular de viatger a l ́illa de Formentera.

Una vegada s'ha aprovat l'anterior proposta, s'ha pogut dur a aprovació la proposta d'incoació de l'expedient de licitació per a l'adjudicació del servei de transport públic de viatgers per carretera, passa prèvia per treure el contracte a licitació.

“Recordem que amb aquest nou contracte es vol potenciar el transport públic a l'illa i millorar la seva oferta, a més de donar alternatives de transport sostenible per complementar el projecte formentera.eco”, segons ha explicat el conseller. La nova contracta tendrà un cost de 18 milions d'euros en deu anys i significarà millores com l'increment de cinc a nou línies, els vehicles de transport seran més sostenibles, hi haurà més freqüències i serveis coordinats amb l'arribada i sortida d'embarcacions i s'adaptaran a les noves tecnologies (pagament amb targeta o mòbil), entre d'altres millores, segons ha explicat el conseller.

Així mateix, ha sortit endavant la proposta, defensada per Rafael González, per al control de la velocitat a les vies públiques amb equips de radar per “instar la Direcció General de Trànsit que, així com recull el Pla de Mobilitat Sostenible de Formentera, instal·li radars fixes i mòbils necessaris per augmentar la seguretat viària a les carreteres de Formentera”.

Altres propostes

També s'ha aprovat una proposta transaccionada entre equip de Govern i oposició, presentada per Sa Unió, en la qual s'insta el Govern balear a fer complir l'acord per l'elaboració dels estudis i la documentació previs a la revisió i l'actualització del Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de ses Salines per tal d'adaptar-lo a les necessitats de gestió i conservació mediambientals actuals.

A més, s'ha aprovat una proposta de l'oposició relativa a instar el Consell, Capitania Marítima, Guàrdia Civil, Costes “i totes aquelles administracions implicades a preveure, de cara a les pròximes temporades turístiques, un control continuat i durant tot l'estiu d'embarcacions de xàrter que recalen a la nostra costa per comprovar que compleixen i estan al dia amb les obligacions i autoritzacions administratives i de seguretat”.

Compareixença Susana Labrador

La vicepresidenta segona i consellera de Cultura i Educació, Susana Labrador, ha comparegut avui davant el Ple per donar compte de la feina feta a les seves àrees. Labrador ha destacat que “aquest any 2021, malgrat que encara ha estat marcat per la covid-19 i amb moments molt complicats, gran part de la feina feta i de les prioritats han estat tornar a la màxima normalitat cultural i educativa evidentment tenint en compte totes les mesures contra la propagació del virus”.

A la compareixença ha remarcat, l'obertura de la nova escola i escoleta de Sant Ferran. “Un dels projectes educatius prioritaris per la nostra illa fruit de la reclamació de la comunitat educativa i de la societat formenterera, i que a totes i tots ens hagués agradat tenir abans. Uns equipaments educatius molt demandats i molt esperats i que, gràcies a la col·laboració i entesa de dos administracions, la insular i l'autonòmica, ja són una realitat”, ha declarat.

La consellera també ha destacat l'inici del Pla de Cultura, “amb aquest Pla, les àrees de Cultura i Patrimoni pretenem realitzar un diagnòstic de l'estat actual de la cultura a Formentera i definir unes línies estratègiques i unes propostes de futur per al desenvolupament de la cultura a l'illa de Formentera en un procés participatiu”. Així mateix, ha fet referència a l'Espai Cultural de Sant Ferran, del qual també ha donat compte en la sessió plenària amb la proposta d'aprovació inicial del Reglament de l'Espai Cultural de Sant Ferran.

Finalment ha fet un repàs de les accions executades per les àrees sota la seva responsabilitat durant el darrer any i ha agraït la feina i enteniment dels treballadors del Consell, del sector cultural i educatiu i dels pares i mares en un any tan complicat marcat per la covid-19.

Declaracions institucionals aprovades per unanimitat

Amb motiu del Dia Europeu de les Llengües

El Consell ha aprovat la Declaració institucional amb motiu del Dia Europeu de les Llengües, celebrat el passat 26 de setembre, presentada per la consellera de Política Lingüística, Raquel Guasch, en la qual el Consell es compromet amb la promoció i la conservació de la llengua catalana, un patrimoni lingüístic que vol compartir amb la resta de ciutadans europeus, i amb el respecte a la diversitat lingüística.

Amb motiu del Dia Internacional de la Visibilitat Bisexual 2021

Finalment, el Consell ha aprovat una declaració institucional amb motiu del Dia Internacional de la visibilitat bisexual 2021, celebrat el passat 23 de setembre, presentada per la consellera d'Igualtat i LGTBI, Vanessa Parellada per defensar que les persones bisexuals i de diferents plurisexualitats reivindiquen el seu lloc no només dins del col·lectiu LGTBI sinó també dins de la societat. És per això que defensar la bisexualitat és defensar, representar i promoure l'àmplia diversitat de les relacions humanes, segons recull la declaració.

1 d'octubre de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

La presidenta del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer, i la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, s'han reunit avui per parlar sobre els catorze projectes de legislatura de Formentera, consensuats a l'any 2015. A la trobada també hi han assistit la vicepresidenta Ana Juan i el conseller de Mobilitat i Territori, Rafael González.

Alejandra Ferrer ha fet una valoració positiva perquè ha assegurat que “dels catorze projectes, n'hi ha set que ja s'han posat en marxa, com ara la bassa de reg, els nous centres educatius de Sant Ferran, l'arribada del tercer cable a l'estació elèctrica des Ca Marí, el Centre Integral d'Atenció a Persones Majors (l'edificació està finalitzada i s'està treballant amb la construcció del vial d'entrada i les feines de mobiliari i reglaments d'usos), també la transferència de la promoció turística i el projecte formentera.eco”.

Tot i això, la presidenta de Formentera ha afegit que queden projectes pendents que són de cabdal importància. “La preocupació a la nostra illa aquests últims dos estius respecte al creixement del sector nàutic i a la necessitat de protecció marítima, ha estat un dels temes centrals de la reunió”, segons Alejandra Ferrer.

Pel que fa a la protecció marítima, Alejandra Ferrer ha explicat que, gràcies al projecte Save Posidonia Project i els projectes pels quals s'aconsegueix finançament, “a Formentera disposam d'informació sobre la situació de la posidònia i del medi marítim, una informació important per poder avançar i protegir l'entorn, i que podria servir a la resta d'illes”.

Reordenació del port

D'altra banda, la responsable de Formentera ha traslladat a Armengol:

- La necessitat de reordenar el port, aconseguir regular el nombre de freqüències de la línia marítima, que en temporada alta són entre 140 o 160 freqüències diàries, amb una ocupació mitjana de menys d'un 20 %, que genera una situació insostenible en una línia que creua un Parc Natural.

- La necessitat de crear amarraments socials.

- La necessitat de trobar llocs per als comercials del port.

- La necessitat de crear una marina seca.

Alejandra Ferrer ha defensat que “s'han d'adaptar les activitats que venen de fora al nostre port i no el nostre port a aquestes activitats”. En aquest sentit, també ha fet referència a la necessitat de regular la capacitat del nostre port pel que fa a l'arribada de persones i de vehicles, tant pel que fa les excursions d'un dia, com a les embarcacions de cabotatge que transporten un gran nombre de vehicles.

Una vegada més, des de Formentera s'ha demanat el desenvolupament del decret de transport marítim, molt important perquè en paraules de la presidenta “garantirà que els horaris de les connexions entre Eivissa i Formentera responguin a les necessitats i els drets dels ciutadans i ciutadanes de Formentera”.

Regulació dels fondejos

Pel que fa a la necessitat de protecció marítima de Formentera, i tenint en compte la creixent presència d'embarcacions, Alejandra Ferrer ha insistit en la necessitat d'una “regulació de fondejos a tot el litoral de l'illa que s'adapti a la capacitat de càrrega de la nostra costa”.

Amb aquestes mesures la presidenta insular espera conservar els atractius turístics de Formentera però també la seva vessant tradicional, així com que la gent de l'illa també pugui gaudir de Formentera. Per últim, Alejandra Ferrer ha demanat a Armengol que el seu govern sigui “la figura que organitzi i coordini” les diferents administracions, APB, Capitania Marítima, Demarcació de Costes, conselleries de Medi Ambient i de Mobilitat del Govern i els responsables de nivell ministerial, perquè tots aquests projectes pendents, i dels que depenen el futur sostenible de Formentera, es puguin dur endavant.

A la trobada, les dues presidentes han destacat la feina i coordinació que hi ha hagut entre ambdues institucions des de l'inici de la legislatura.

30 de setembre de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

La presidenta del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer, i la vicepresidenta, Ana Juan, es varen reunir ahir amb el cònsol de Colòmbia a les Illes Balears, Rafael Guillermo Arismendy Jiménez. El cònsol va venir a presentar-se, aprofitant que es feia una jornada del Consolat Mòbil de Colòmbia a l’illa.

De manera regular, aquest Consolat Mòbil es traslladarà a Formentera perquè els ciutadans de l’illa d’origen colombià puguin fer tràmits, com ara passaports, inscripcions en el registre de naixement, entre d’altres.

La presidenta, Alejandra Ferrer, va oferir la seva col·laboració per ajudar el cònsol en tot allò que els ciutadans colombians puguin necessitar a Formentera. De fet, el Consell cedeix l’espai per instal·lar el Consolat Mòbil, que ahir es va fer a la Sala de Plens.

A les Illes Balears hi ha 25.000 ciutadans d’origen colombià, i el 13 % viu a Formentera.

23 de setembre de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

La presidenta del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer, i el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, han presentat avui el Pla d’Actuacions en Fosses de la Guerra Civil 2021-2022 que impulsa el Govern balear i que té a Formentera una de les actuacions més destacades. Es tracta de la intervenció en el cementeri nou de Sant Francesc Xavier, una de les més importants que es duran a terme pel nombre de víctimes que s’hi podrien localitzar: 58 víctimes mortals del penal de Formentera entre 1941 i 1942, segons dades de l’estudi històric elaborat per Antoni Ferrer Abàrzuza.

Alejandra Ferrer ha destacat en la presentació “la importància d’aquesta actuació que pot ajudar a dignificar la memòria de les víctimes de la Guerra Civil”. La presidenta ha desitjat "molta sort als professionals que faran les excavacions, perquè sabem que són feines molt complicades, on hi ha a més una part emocional molt forta” i que “així els familiars poden quedar-se en pau i acomiadar-se com toca".

També han assistit a l’acte la consellera de Patrimoni del Consell de Formentera, Raquel Guasch; el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado; Almudena García Rubio, en representació de la Societat Aranzadi, empresa adjudicatària de les tasques d’excavació, exhumació i identificació d’aquest tercer Pla de Fosses; el president i del vicepresident del Fòrum per a la Memòria d’Eivissa i Formentera, Lluís Ruiz i Artur Parrón respectivament; i també l’historiador Antoni Ferrer Abárzuza.

“Estem parlant de garantir els drets humans, base fonamental de la democràcia”, ha explicat el vicepresident Yllanes durant la seva intervenció, “parlem de posar fi a més de vuit dècades d’espera dels familiars per trobar les restes dels seus desapareguts. Aquest tercer Pla de Fosses ens posa a l’avantguardia de memòria democràtica a nivell estatal. Obrirem set fosses al conjunt de les Illes, entre elles actuarem per primera vegada a Sant Francesc Xavier, estudiarem la viabilitat de sis més i, per primera vegada, dedicam recursos a la restauració dels objectes trobats a les fosses, una actuació pionera al conjunt de l’Estat. Amb tot, encara hi ha molt camí per recórrer, més fosses per obrir i més cossos per identificar i retornar als seus familiars. Hem de continuar garantint el dret a la veritat, el dret a la memòria i el dret a la reparació i reconeixement de les víctimes”.

"Avui presentam a Formentera el tercer Pla d'exhumacions, i especialment una de les intervencions més importants del Pla: la del cementiri nou de Sant Francesc, on es cercarà el lloc on estan enterrades les víctimes del camp de concentració de la Savina”, ha afegit el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, per a qui “l'objectiu principal és, per suposat, la seva localització, identificació i el retorn de les seves restes a les famílies. La memòria democràtica es basa en els drets humans, com el dret d'aquestes famílies a la veritat, a la justícia i a la reparació, drets que els hi han estat negats per moltes dècades”.

Des de la Societat Aranzadi s’ha explicat que ja s’ha analitzat l’estudi de viabilitat elaborat per Antoni Ferrer sobre el cementeri nou de Sant Francesc Xavier i també s’ha realitzat una visita de camp. Segons Almudena García Rubio, “en el seu informe es marquen tres zones en les que diferents testimonis apunten que es varen produir els enterraments, essent algunes més viables que d’altres. Plantejam intervenir a totes elles seguint un ordre jeràrquic, és a dir, començant per aquelles que tenen més fiabilitat segons els testimonis orals recollits”. La responsable d’Aranzadi també ha avançat que l’equip que intervendrà a Sant Francesc Xavier estarà format per alguns membres que ja varen treballar en les excavacions de Sant Ferran l’any 2017 i de les diferents fases que s’han executat al Cementeri Vell d’Eivissa, a ses Figueretes.

L’estudi històric

L’estudi històric La incorporació de l’actuació prevista al cementiri nou de Sant Francesc Xavier dins el tercer pla d’exhumacions és fruit de l’estudi històric elaborat per Antoni Ferrer Abàrzuza, que dona per definitiva la xifra de 58 víctimes mortals del penal de Formentera entre 1941 i 1942 i defineix tres indrets del cementiri de Sant Francesc on es poden dur a terme intervencions viables per tractar de localitzar les seves restes.

L’informe, elaborat a partir de les investigacions duites a terme fins avui i de les aportacions de diferents testimonis, recull les condicions inhumanes en què vivien els presos a Formentera: amuntegats, en instal·lacions insalubres i amb una falta generalitzada d’aliments que els abocava a la fam i, finalment, a la mort.

Per determinar la xifra exacta de víctimes mortals de la presó de Formentera, Antoni Ferrer afegeix noves fonts documentals. Fins ara s’havien analitzat els llibres del Registre Civil de Formentera i el llibre de defuncions de la parròquia de Sant Francesc Xavier, i Ferrer afegeix dues fonts més, fins ara inexplorades: els expedients d’Administració de justícia de l’Arxiu del Consell de Formentera i els padrons municipals d’habitants. Els resultats són coincidents i corroboren la xifra de 58 víctimes mortals.

Sobre el lloc d’inhumació de les víctimes, l’estudi explica que el cementeri nou de Sant Francesc es va inaugurar el 1940, uns mesos abans que es produís la primera mort documentada a la presó de Formentera, datada l’abril de 1941. No s’han trobat testimonis directes d’aquells enterraments, però sí que hi ha dos testimonis secundaris que coincideixen a indicar com a possible ubicació dos dels quatre quadrants dels quals consta el cementeri nou, ubicats a la part oest i que ja estaven acabats de construir l’any 1938. L’historiador conclou, a partir de la documentació consultada, que les inhumacions es varen fer d’acord amb el ritu cristià catòlic. El que no podem saber és si en el seu dia les tombes estaven identificades.

L’estudi inclou, com a novetat, no només informació de les víctimes mortals sinó també de la totalitat de persones que varen estar empresonades al penal de Formentera —prop de 1.500 noms— a partir de la transcripció de llistes dels padrons i el seu processament.

El tercer Pla de Fosses

El tercer Pla de Fosses El tercer Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears durà a terme tasques d’excavació, exhumació i identificació de cossos a set fosses de les Illes Balears. Actuacions que executarà la Societat Aranzadi, seguint el calendari aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, que està previst s’iniciï durant el mes d’octubre amb la segona fase de son Coletes, a Manacor, seguida de la intervenció al cementiri nou de Sant Francesc.

22 de setembre de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera